dijous, 9 de desembre del 2010

Acudits


Aquest és el conte de Caputxeta Vermella que es va casa amb el príncep blau...i van tindre fills violetes.

-Doctor, doctor, què puc fer aquestes vacances per a que la meva dona no quedi embarassada?
-Doncs, que vagi de vacances amb vostè.

-Doctor, doctor, tinc complex de lletja?
-De complex res.

-A veure, des de quan té la obsessió de ser un gos?
-Des de cadell.

Això és una vaca que li diu a l'altra:
-muuuuuuuuu
I l'altra li diu:
-muuuuuuuuu has llevat de la boca!

L'altre dia el meu gat va matar al teu gos.
-Però que dius home! Si el meu gos es un Rottweiller.
-Ja, però el meu gat era hidràulic.

Andrea Jordà Pastor, 2 ESO

dijous, 25 de novembre del 2010

Enric Valor


Enric Valor (1911 – 2000) va ser un escriptor i gramàtic valencià en llengua catalana. Va realitzar un dels més importants treballs de recol·lecció i recuperació de la lexicografia valenciana i va ser un dels principals promotors de l'estandardització i normativització del valencià a la Comunitat Valenciana.

Enric Valor va nàixer l'any 1911 en una família acomodada rural de Castalla. Va estudiar per a mestre mercantil i desprès es va dedicar a la indústria del calçat.

Desprès de la guerra es va concentrar en l'obra literària, va començar amb l'obra de les rondalles valencianes, un tipus de contes populars valencians, va ser candidat als premis Nobel de Literatura poc abans de la seua mort. Enric Valor va morir a l'any 2000 a València.


Andrea Jordà Pastor, 2 ESO

dijous, 18 de novembre del 2010

Notícies Interessants


El 1953, un grup de científics japonesos acudia a l'illa de Koshima, on deixaven moniatos per alimentar els macacos rhesus. Els investigadors pretenien que les mones abandonaren el bosc i quedaren al descobert, per poder observar el seu comportament de prop.

Un dia, una femella de 18 mesos, Imo, es va endur el moniato a l'aigua, el va submergir amb una mà i amb l'altra li va llevar l'arena i, posteriorment, el grup es va unir a l'hàbit de rentar els moniatos abans de ficar-se'ls a la boca. Actualment, tots els macacos de Koshima renten els moniatos en l'aigua del mar.

Uns dos anys després, els científics van escampar grans de blat que van surar; Imo va collir els grans i se'ls va menjar. En un parell de mesos, aquest comportament va ser comprés pels companys.

Hi ha individus que fan avançar les seues comunitats i són aquells que actuen seguint el seu criteri per damunt de les costums.

Andrea Jordà Pastor, 2 ESO

dijous, 11 de novembre del 2010

Grafiosi


L'om és un arbre que forma part de la cultura i del paisatge de nombrosos pobles d'Europa, però actualment n'han desaparegut mil milions d'exemplars, sense que s'haja pogut fer molt per evitar-ho.

N'és la causa una malaltia, anomenada grafiosi, que significa ''malaltia gràfica'', ja que fa referència als curiosos dibuixos que formen els insectes transmissors davall l'escorça de l'arbre.

Al començament de la primavera, uns petits escarabats, anomenats ''corcs de l'om'', nascuts en arbres morts per la grafiosi, ixen de les seues galeries portant en les diminutes ales el fong que origina la malaltia i volen buscant troncs o branques de nous exemplars.

El fong entra a l'arbre a través d'aquest insecte i es difon ràpidament pels seus vasos conductors, en provoca la mort de l'arbre.

La malaltia va aparèixer a Holanda a la primeria del segle XX. Se'n desconeix amb certesa l'origen si bé sembla que procedeix d'Àsia, on els oms són més resistents. Una de les hipòtesis que es consideren és que va ser introduïda pels immigrants xinesos que van venir a Europa a treballar en els ferrocarrils. Els seus equipatges eren fets de fusta d'om i ens ells va arribar el fong causant de la malaltia.


Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

dijous, 4 de novembre del 2010

Anton van Leeuwenhoek


Anton van Leeuwenhoek (Delft, 24 d'octubre de 1632 – 26 d'agost de 1723) fou un comerciant, topògraf, vidrier i microbiòleg holandès conegut com a pare de la microbiologia i inventor del microscopi, i per ser el primer a observar al microscopi diverses espècies de microorganismes i cèl·lules amb lents que ell mateix va construir. Entre d'altres va observar fibres musculars, protozous, bacteris, espermatozoides i glòbuls vermells.

La seva obra es donà a conèixer per primera vegada l'any 1673 a Philosophical Transaction, la revista de Royal Society, a la qual pogué accedir gràcies a la intersecció del metge i anatomista Reignier de Graaf.

Està enterrat a l'església vella de Delft.


Andrea Jordà Pastor, 2 ESO

dijous, 28 d’octubre del 2010

Endevinalles


Per fora duc vestit verd,
i per dintre vermella
amb botons llenceu
el que em mengeu.
(El meló d'aigua)

Sóc molt intel·ligent
i em consulta tota la gent.
(El diccionari)

És una senyoreta
molt ensenyorida
que sempre va en cotxe
i sempre va mullada.
(La llengua)

Dos anells t'has de posar
si vols fer-me treballar.
(Les tisores)

De dotze germans que en som,
sóc el segon
i en canvi,
sóc el més petit de tots.
(Febrer)

No diu res però mai calla,
sempre el porten a sobre,
ens fa córrer i mai no para.
(El rellotge)

Amb que s'emborratxen els pingüins?
(Amb licor del polo)


Andrea Jordà Pastor, 2 ESO

dijous, 14 d’octubre del 2010


Dos germans

que quan són vellets

obren els ullets.

(Els mitjons)



No sóc cap paraula

ni cap prosa, ni cap vers,

però sense mi no hi hauria

res escrit, res imprès.

(L'abecedari)



Té llom i no camina,

explica el que sap i no parla,

té fulles i no es cap planta;

què és aquesta cosa estranya?

(El llibre)



Qui és aquella que no està contenta

fins que la maten?

(La gana)



Què és allò que com més n'hi ha

menys es veu?

(La foscor)



Tant de dia com de nit

sempre em trobaràs al llit;

i ja cal que em tractis bé,

que haig de ser el teu conseller.

(El coixí)



Tinc cap, ull i cos

i no soc de carn ni os.

(L'agulla)



dimecres, 8 de setembre del 2010

El Correfocs

El correfocs es una festa que es celebra a Xixona que la gent va corrent i darrere va gent fent coses amb foc. Jo solc pujar tots ela anys, però aquest any no he pujat, es sentien el trons desde el barrio. A mi el correfocs no m'agrada molt, però quan puje sempre hem sente en el Eloi Coloma perquè desde ahí dalt no pot pegar-te ninguna xispa ni res. Al principi pensava que no anaven a fer-la, perquè estava ploent, però va parar de ploure i finalment van poder fer la festa.


Andrea Jordà Pastor 1 ESO

Les Festes

A mi vore les festes de Xixona m'agrada molt, aquest any he anat a vore-les enfront de "El Trabajo" amb Alba i la meua familia, la capitania aquest any han sigut els marrocs i llaraors, les dos capitanies han estat bé, a mi de les festes lo que més m'agrada es la retreta, perquè tots els festers es disfrassen de temes distints, a part de la retreta també m'agrada l'entrà, perquè els vestits son més bonicos i agrada més vore-lo.


Andrea Jordà Pastor 1 ESO

dimecres, 4 d’agost del 2010

Miguel Hernández

Miguel Hernández Gilabert (Oriola, 30 d'octubre de 1910 - Alacant, 28 de març de 1942) va ser un poerta i dramaturg d'especial rellevància en la literatura espanyola del segle XX. Encara que tradicionalment se li ha enquadrat en la generació del 36, Miguel Hernández va mantenir una major proximitat amb la generació anterior fins al punt de ser considerat per Dámaso Alonso "genial epígono de la generació del 27".
Va néixer com el segon fill varó de la familia dedica a la criança del béstiar. Miguel va ser escolaritzat entre 1915 i 1916. Mentres cuidava el rebany escrivia els seus primers poemes.
Al esclatar la guerra cívil , Miguel Hernández s'allista en el bàndol republicà. A l'abril, el general Francisco Franco va declarar conclosa la guerra. Tornat a Oriola, va ser delatat i detingut i ja en la presó de la plaça del Comte de Toreno a Madrid, va ser jutgat i condenat a mort al març de 1940. Cossío i els altres intel·lectuals amics, entre ells Luís Almarcha va intercedir per ell, communant-se-li la pena de mort per la de trenta anys. Va passar a la presó de Palència al setembre de 1940 i al novembre al Penyal d'Ocaña (Toledo). En 1941, va ser transdallat al Reformatori d'Adults d'Alacant on va compartir cel·la amb Buero Vallejo. Allí va emmalaltir. Va patir primer bronquitis i després tifus, que se li va complicar amb la tuberculosi. Va morir en la infermeria de la presó alicantina a les 5:32 del matí del 28 de març de 1941. Es conta que no van poder tancar-li els ulls, fet sobre el seu amic Vicente Alexandrie va compondre un poema. Va ser enterrat en el nínxol nombre mil nou del cementeri de La nostra Senyora del remei d'Alacant, el 30 de març.



Andrea Jordà Pastor 1 ESO

dilluns, 2 d’agost del 2010

Festes a Xixona

En Xixona ja han escomeçat les festes, el dissapte dia 31 va ser el primer "soparet". En els soparets desfilen, després s'en van a sopar i després tornen a desfilar. A les 20:00 va ser el primer desfile i a les 23:00 el següent. Jo no isc a festes, però vaig a anar a vore els desfiles i després sopar en el bar que hi ha al parc del Barranc de la Font. En el bar del parc s'está molt bé en estiu, perquè estas al aire lluire. Després de sopar men vaig anar al poble a vore el segon desfile i ja cap a casa.


Andrea Jordà Pastor 1 ESO

dimarts, 13 d’abril del 2010

Acudits


Es troben dos amics, un li pregunta a l'altre:

-Què, Miquel! Com va anar la nit d'ahir?
-Uf! Vaig estar amb una americana, una americana bestial, però bestial, eh!
-Ostres tu, quina sort, i què tal al llit?
-Una calor...

-Doctor, doctor, que la meva dona és a punt de parir...
-És el seu primer fill?
-No, sóc el marit.

Un home va ben borratxo. Un amic l'acompanya a casa i li diu:

-No tens por que la teva dona s'enfade quan entres així?
-No, al contrari. S'ho pren tan bé, que fins i tot juguem!
-Jugueu? A què?
-A l'exorcista: ella em sermoneja i jo acabe vomitant.

Una rata-penada es creua amb un altra tota plena de sang.
-Com has aconseguit tanta sang?
-Veus aquella paret d'allà?
-Sí, sí que la veig
-Doncs jo no la veig veure a temps!

Un mexicà ix ben borratxo d'un bar. En trobar-se amb un altre mexicà, li diu:
-Visca la Menstruació!
-Voldrà dir, visca la Revolució!
-Això no importa, el que és important és que correga la sang!

-Mare, mare, perquè et vas casar amb el pare?
-Tu tampoc t'ho expliques, oi?

Andrea Jordà Pastor 1 ESO

divendres, 12 de març del 2010

Magdalenes de Xocolata

Ingredients:


230 ml de llet

60 gr. Mantega

300 gr. Farina

150 gr. Sucre

2 ous

1 sobre de vainilla ensucrada

1 sobre de llevat

75 gr. Xocolata en pols i si t'agrada molt la xocolata 100 gr.


Preparació:

Escalfar el forn a 180 graus. En un bol posem la farina, la mantega, el sucre i el llevat. Ho remenem bé i hi afegim la llet, els ous i la vainilla. Tornem a remenar. Afegim la xocolata ratllada i remenem. Omplim els motlles tres quartes parts de la seua capacitat i els posem al forn durant 20 minuts. Desprès traiem les magdalenes, les deixem refredar i les desmotllem.

Andrea Jordà Pastor 1 ESO

dimarts, 9 de març del 2010

Avatar


Fa unes setmanes vaig anar al cine a veure Avatar, la nova pel·lícula de James Cameron. Em va agradar moltíssim la pel·lícula i la recomane. Ací us deixe la sinopsis:

Jake, un invàlid veterà de guerra, és enviat al planeta Pandora, connectat a una marioneta exo-biològica, amb la finalitat d'infiltrar-se en la raça dels Na'vi, una raça humanoide que té una especial connexió amb totes les criatures del bosc. La missió és clara: infiltrar-se i descobrir on està un jaciment de minerals que els humans desitgen...La missió canviarà de rumb quan Jake coneix a una femella Na'vi.

Andrea Jordà Pastor 1 ESO

divendres, 5 de març del 2010

Melody


En la classe d'anglès el mestre Llorenç ens está posant una pel·lícula en vàries classes. La pel·lícula s'anomena "Melody", és molt bonica i interessant. Ací us deixe la sinopsis:

Daniel és un nen tímid que li costa fer amics i funcionar en els rígids esquemes del seu col·legi. Encara aixina fa amistat amb un xiquet rebel, amb qui recorren la ciutat fins que Daniel coneix a Melody, una alumna de qui s'enamora bojament. Tant, que de fet sorgeix la idea de casar-se. No quan siguin grans, sinó ara en plena infància.

Andrea Jordà Pastor 1 ESO

dimarts, 16 de febrer del 2010

Endevinalles

ENDEVINALLES

Una coseta blanca,
que quan s'obri ja no es tanca.
Què és?
(L'ou)

De dotze germans que en som
sóc el segon
i en canvi,
sóc el més petit de tots
(Febrer)

Sóc llarg com una carretera.
Tinc moltes cames i amb mi viatja molta gent.
Què soc?
(El tren)

Blanc per dins
i marró per fora
Què és?
(Un ou Kinder)

No diu res però mai calla,
sempre el portem a sobre,
ens fa córrer i mai no para.
(El rellotge)

Què són uns quants negres en una paret blanca?
(Un codi de barres)

Amb què s'emborratxen els pingüins?
(amb licor del polo)

Un tren elèctric va cap al nord i el vent bufa cap al sud.
Cap a on va el fum?
(Per a cap lloc, el tren elèctric no té fum)

Per un caminet
va caminant
un animalet.
Quin animalet és?
El que no ho endivini
molt curt és.
(La vaca)

Andrea Jordà Pastor 1 ESO

dimarts, 9 de febrer del 2010

Ascensor a l'escola

Ascensor a l'escola

L'ajuntament de Xixona ha inaugurat el nou ascensor del Col·legi Públic Sagrada Família, amb el que millora la accessibilitat en el nostre centre. Després de molts problemes, al final ha sigut l'Ajuntament qui s'ha fet càrrec de els costos de la inversió, que han arribat a 78.000 euros. L'alcalde Ferran Verdú va lamentar que la Conselleria d'Educació no es fera càrrec d'aquesta obra, ja que és l'organisme competent. Aquests diners es podrien haver utilitzat per a millorar l'accessibilitat en els edificis públics com la Casa de Cultura o la Biblioteca. La urgència d'aquestes obres ve motivada pel fet que dos alumnes d'aquest centre escolar es veuen obligades a utilitzar cadira de rodes i a partir d'ara seran molt més autònomes.


notćia apareguda al Diari Informació del nostre centre (http://www.diarioinformacion.com)


Andrea Jordà Pastor 1 ESO

divendres, 22 de gener del 2010

L'hivern

L'hivern

L'hivern és l'última i a la vegada primera estació de l'any. L'hivern és molt fred, porta moltes pluges, de vegades neva, al meu poble quasi mai neva. Quan neva, la Carrasqueta es posa blanca com el cotó-en-pèl.
L'hivern és la meua estació preferida, celebrem el Nadal. L'hivern és des del 21 de desembre fins al 21 de març. Les fulles d'alguns arbres solen caure i tot sembla més trist.


Andrea Jordà Pastor 1 ESO

divendres, 15 de gener del 2010

El dia de mañana

El dia de mañana


La investigació de Hall indica que el calentament global podria provocar un canvi abrupte i catastròfic en el clima del planeta. Açó ja va passar deu mil anys abans. I ara està avisant a les autoritats que podria tornar a succeir si no actuen amb prestesa. Però la seua advertència arriba massa tard. Tot comença quan Hall veu com es desprén de la Capa de Gel de l'Antàrtida un tros del tamany de Rhole Island. Després, una sèrie de greus events climatològics comencen a succeir al voltant de la Terra: granís del tamany d'una pilota de golf sacudeixen Tokio, huracans assoten Hawaii, una nevada cau en Nueva Delhi i després, una serie de tornats deixa devastat a Los Ángeles. El calfament global ha portat al planeta més enllá dels seus extrems i els ha col·locat en vespres d'una nova Era de Gel. I tot succeirà durant una mega tormenta global. Mentre Jack avisa a la Casa Blanca de l'imminent canvi climàtic, el seu fill, de 17 anys, Sam i tres amics més inclosa Laura, es troben atrapats en la ciutat de Nova York. Uns dies més tard, l'aigua d'un tsumani que va assotar Nueva York es congela i tot queda atrapat per una gran capa de gel. Els habitants emigren a Mèxic. Mèxic accepta l'entrada a condició de ser perdonats del deute extern que tenen amb els país americà.
Jack es dirigeix a la cuitat de Nueva York per salvar a Sam. Però ni Jack està preparat per a allò que està a punt de passar-li a ell, al seu fill i al planeta.

Andrea Jordà Pastor 1 ESO

dijous, 14 de gener del 2010

Contra el vent

Contra el vent

Títol: Contra el vent

Autor: Fina Casalderrey

Editorial: Bromera

Resum de l'argument:

Hi ha hagut massa coses que no han anat bé per a Andreu en els tres anys que han passat a l'institut, on ni tan soles podia refugiar-se als serveis per agafar alé. Els descansos estaven dominats per Hèctor i Raül, dos pinxos clandestins que els feien la vida impossible, a ell i a la seua companyera Halima. Afortunadament, a casa, on també es vivien temps difícils, pot superar els seus problemes en fer-se càrrec dels ocells del seu avi i parlant pel xat amb la Coloma, una amiga cibernètica que l'ajuda a descobrir que paga la pena confiar en la gent.

Opinió personal:

El llibre ha estat molt bé, encara que no me l'he acabat de llegir, és una història molt entretinguda i que passa molt a diari en la vida quotidiana de la gent.

Andrea Jordà Pastor 1 ESO

divendres, 8 de gener del 2010

Històries de por


Històries de por


Títol: Històries de por

Autor: Angela Sommer-Bodenburg

Editorial: El micalet galàctic

Resum de l'argument:

El pobre Florià s'avorreix com una ostra des que fa uns dies una malaltia l'obliga a estar-se al llit. Per això els seus amics s'han confabulat per contar-li les històries que més li agraden: unes històries terrorífiques que et posarán els cabells de punta.

Opinió personal:

-El llibre m'ha agradat molt, algunes històries donaven més por que altres, la majoria no donaven massa por, però ha estat molt bé i no es fa pesat llegir-lo.


Andrea Jordà Pastor 1 ESO