Dos germans

que quan són vellets

obren els ullets.

(Els mitjons)

No sóc cap paraula

ni cap prosa, ni cap vers,

però sense mi no hi hauria

res escrit, res imprès.

(L'abecedari)

Té llom i no camina,

explica el que sap i no parla,

té fulles i no es cap planta;

què és aquesta cosa estranya?

(El llibre)

Qui és aquella que no està contenta

fins que la maten?

(La gana)

Què és allò que com més n'hi ha

menys es veu?

(La foscor)

Tant de dia com de nit

sempre em trobaràs al llit;

i ja cal que em tractis bé,

que haig de ser el teu conseller.

(El coixí)

Tinc cap, ull i cos

i no soc de carn ni os.

(L'agulla)