Una il·lusió òptica és qualsevol il·lusió del sentit de la vista, que ens porta a percebre la realitat erròniament. Poden ser de caràcter fisiològic o cognitiu (com la variació en la grandària aparent de la lluna, que pareix més xicoteta quan està sobre nosaltres i més gran quan la veiem prop de l'horitzó).
No estan sotmesos a la voluntat i poden variar entre una persona i una altra, depenent de factors com: agudesa visual, campimetria, daltonisme, astigmatisme i altres.
Entendre aquests fenòmens és útil per a compondre les limitacions del sentit visual de l'ésser humà i la possibilitat de distorsió, ja sigui quant a la forma, el color, la dimensió i la perspectiva de qui observa.
Molts artistes han aprofitat les il·lusions òptiques per a donar a les seues obres un aspecte màgic, de profunditat, d'ambigüitat i contrastos.
Al cinema també es produeix una il·lusió òptica, ja que una pel·lícula consisteix en una sèrie de fotogrames, que al ser projectats, fan la sensació de moviment aparent. Els efectes especials de pel·lícules, també es basen en il·lusions òptiques.
Algunes il·lusions òptiques són: Il·lusió de la quadricula, miratge, holograma, estereograma, l'habitació d'Ames, escala de Ponrose.
Andrea Jordà Pastor, 2n ESO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada