El terratrèmol de Llorca

El terratrèmol de Llorca de 2011 va sacsejar la Regió de Múrcia —especialment Llorca i Totana— a les 18:47 (hora local) del dia 11 de maig del 2011i va deixar nou morts, entre els quals un menor i dues embarassades, i 293 ferits, dos dels quals en estat molt greu. La magnitud del terratrèmol va ser de 5,1 graus en l'escala sismològica de magnitud de moment i va ser precedit per un altre de 4,5 graus. La nit posterior al terratrèmol més de 30.000 persones van dormir al recinte firal de la ciutat davant la por a les rèpliques; se'n van produir unes trenta, la més forta de 4 graus el vespre del mateix dia 11.

El fet que es produís en una de les zones més sísmiques de la Península Ibèrica, la profunditat de l'hipocentre i el tipus de sòl, van fer que fos més destructiu i que s'arribés a a notar a ciutats com Cartagena, Águilas, Múrcia, Mazarrón, Albacete i, fins i tot, a Madrid i Andalusia. Uns 3.000 persones van assistir al funeral multitudinari per les víctimes del terratrèmol.

El Govern espanyol, en plena campanya per les eleccions municipals, va convocar un gabinet de crisi al Ministeri de Fomen dirigit per Fernando Puig de la Bellacasa, per analitzar i seguir el sisme de Múrcia. A més a més, el vicepresident del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, la ministra de Defensa, Carme Chacón, i el líder de l'oposició al Parlament, Mariano Rajoy, es van desplaçar al lloc dels fets el dia després de la catàstrofe, dia en que es van suspendre els actes públics de campanya. El president del Govern, Jose Luís Rodríguez Zapatero, va visitar la zona dos dies després, el 13 de maig.

El terratrèmol de Llorca del 2011 va ser el sisme amb epicentre a Espanya més greu des del de 1956 a Albolote, que va deixar 11 morts.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland [ˈdɔʏ̯tʃland]) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland [ˈbʊndəsʁepʊˌbliːk ˈdɔʏ̯tʃland]).

Limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa, i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. Durant la major part de la seva història, Alemanya va ser un terme geogràfic utilitzat per designar una àrea ocupada per diversos estats. Es va convertir en un estat unit durant 74 anys (1871-1945), però va ser dividit al terme de la Segona Guerra Mundial en la República Federal d'Alemanya (RFA —BRD—, coneguda com a Alemanya Occidental) i la República Democràtica d'Alemanya (RDA —DDR—, coneguda com a Alemanya Oriental). El 3 d'octubre del 1990, la RDA i la RFA es reunificaren, de manera que Alemanya va tornar a ser una nació unida. Berlín n'és la capital i la ciutat més important. També passen del milió d'habitants les ciutats d'Hambug i Munic.

La República Federal d'Alemanya en l'actualitat és una potència econòmica, membre de les Nacions Unides, l'OTAN, i del Grup dels vuit. Alemanya és la tercera economia més gran en termes del producte interior brut nominal, i l'exportador més gran i el segon importador més gran de béns.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Acudits

-Doctor, doctor, que la meua dona és a punt de parir...

-Es el seu primer fill?

-No, sóc el seu marit.

Un home va ben torrat. Un amic l'acompanya a casa i li diu:

-No tens por de que la teua dona s'enfade quan entres així?

-No, al contrari. S'ho pren tan bé, que fins i tot juguem!

-Jugueu? A que?

-A l'exorcista: ella em sermoneja i jo acabe vomitant.

Una rata-pinyada es creua amb un altra tota plena de sang.

-Com has aconseguit tanta sang?

-Veus aquella paret d'allà?

-Sí, la veig.

-Doncs jo la veig veure a temps.

Quina es la cuitat amb la terra menys productiva del món?

-El vaticà, per què sols ha donat 28 papes.

Una cuidadora de nens que torna de passejar el xiquet. La mare li crida:

-Què has fet? Aquest xiquet no és el meu!

-Dona, ja ho va dit vosté, si el xiquet s'embruta, canvia'l.

-Quin es el cotxe que porta Santa Claus?

-Un Renol.

Una mestra nova, tracta d'aplicar els seus cursos de psicologia. Comença la seua classe dient:

-Tot aquell que crega que és estúpid que es pose de peu.

Després de uns segons de silenci, Jaimito es posa de peu.

La mestra li pregunta:

-Jaimito, creus que ets estúpid?

-No, senyoreta...però em dóna pena veure-la parà soletes...

-Jaimito, cita'm un exemple d'injustícia.

-Sòcrates, per dir: solament sé, que no sé res, va passar a la posterita; en canvi jo li vaig dir a vosté això mateix l'any passat i em va tocar repetir curs.

Arriba una xica esvelta, molt guapa i atractiva a un bar i s'assenta.

Un xic li pregunta;

-Escolta, senyoreta, vostè es diu Google?

-No, perquè?

-Perquè tens tot el que busque.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Lògica

En general, la lògica (terme que prové del grec clàssic λόγος logos; i que significava paraula, pensament, idea, argument, explicació, raó o principi) és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar. La lògica s'ocupa de determinar quines formes d'inferència i de demostració són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la conseqüència lògica.

Com a ciència formal, la lògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'inferència com a través de l'estudi directe del raonament en llenguatge natural.

Els temes involucrats en aquests estudis inclouen les fal·làcies, les paradoxes, la inducció, la causualitat, el raonament amb probabilitat, el raonament amb vaguetat i imprecisió, entre d'altes.

Alguns exemples:

Fal·làcies: Una fal·làcia lògica és un error de raonament en una argumentació, que resulta independent de la veritat de les premisses. En sentit estricte, una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent. Per accident, o a voluntat, les fal·làcies exploten reaccions emocionals en l’audiència o l’interlocutor (p ex apel·lació a l'emoció) o s’en aprofiten de les relacions socials entre la gent (p ex apel·lació a l'autoritat) L’argumentació falaç és freqüentment estructurada emprant patrons retòrics que ofusquen l’argument lògic, fent les fal·làcies més difícils de diagnosticar.

Paradoxes: Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú. La paraula ve de "para", contrari, desviat, i "doxa", opinió. A vegades s'aplica el terme a situacions d'incoherència o simplement sorprenents. Tot i que en principi es refereixen a mecanismes de la lògica, es troben paradoxes en gairebé qualsevol branca de la ciència. A més a més, és un recurs de la literatura per aprofundir en el missatge dels textos.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Endevinalla

eTenim cinc cases de cinc colors diferents i en cadascuna d'elles viu una persona d'una nacionalitat diferent. Cascun dels amos beu una beguda diferent, fuma una marca de cigarrets diferent i té una mascota diferent.

Tenim les següents claus:

-El britànic viu en la casa vermella.

-El suec té un gos

-El danès pren te.

-La casa verda està a l'esquerra de la casa blanca.

-L'amo de la casa verda pren cafè.

-La persona que fuma “Pall Mall” té un ocell.

-L'amo de la casa groga fuma “Dunhill”.

-El que viu en la casa del centre pren llet.

-El noruec viu en la primera casa.

-La persona que fuma “Brends” viu al costat de la que té un gat.

-La persona que té un cavall viu al costat de la que fuma “Dunhill”.

-El que fuma “Bluemasters” beu cervesa.

-L'alemany fuma “Prince”.

-El noruec viu al costat de la casa blava.

-El que fuma “Brends” té un veí que pren aigua.

I per últim la pregunta:

Qui és l'amo del peixet?

Casa Mascota Marca Beguda Posició

Britànic Vermella Ocell Pall Mall Llet Casa 3

Suec Blanca Gos Bluemasters Cervesa Casa 5

Danès Blava Cavall Brends Té Casa 2

Noruec Groga Gat Dunhill Aigua Casa 1

Alemany Verda Peixet Prince Cafè Casa 4

Solució: L'alemany es l'amo del peixet.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Energia Solar

L'energia solar és l'energia que prové del Sol en ones electromagnètiques. La utilització d'aquesta energia per a finalitats humanes és renovable, ja que l'energia rebuda del Sol no minva pel fet d'utilitzar-la.

La radiació té un valor de potència que varia segons el moment del dia, les condicions atmosfèriques que l'esmorteixen i la latitud. Es pot assumir que en bones condicions d'irradiació el valor es superior als 1000 W/m2 a nivell de superfície terrestre.

La radiació és aprofitable en els seus components directament i difosa, o bé en la suma d'ambdues. La radiació directa és la que arriba directament del focus solar, sense reflexions o refraccions intermitges. La difosa és aquella que està present a l'atmosfera gràcies als múltiples fenòmens de reflexió i refracció solar dels núvols, la resta d'elements atmosfèrics i terrestres. La radiació directa és direccional i pot reflectir-se i concentrar-se, mentre que la difosa no, ja que és omnidireccional.

Es pot diferenciar en l'energia fotovoltaica i l'energia solar tèrmica. L'energia solar tèrmica es pot aprofitar convertint-la en electricitat o utilitzant-la sense transformació prèvia. L'energia fotovoltaica ha suposat un gran negoci per a molts inversors i avui en dia, algunes cases ja s'han dotat de plaques per no dependre de la xarxa elèctrica. L'avantatge de l'energia fotovoltaica és que no necessita una gran instal·lació per una bona eficiència en la producció d'electricitat.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Acudits

Arriba una xica esvelta, molt atractiva i guapa a un bar, s'assenta. Un xic, li pregunta:

-Escolte, senyoreta, a vostè li diuen Google?

-No, per què?

-Perquè té tot el que busque.

En un examen, el professor diu a un alumne que no ha sabut respondre a cap pregunta que li han fet:

-Et faré una pregunta, si la saps contestar t'aprovaré. Quants pèls hi han en la cua d'un cavall?

-Trenta mil cinc-cents vuitanta-tres.

-I com ho sap?

-Perdone professor, però això ja és una altra pregunta.

Un xiquet va al zoològic amb la seua mare i li diu:

-Per què no em compres un animal, mare?

-No sabríem com alimentar-lo.

-Aleshores, compra'm un d'aquests que estan ficats a la gàbia amb un rètol que diu: “prohibit donar de menjar als animals.”

-Pare, m'he passat l'agulla del tocadiscos i no m'ha passat res, i no m'ha passat res, i no m'ha passat res, i no m'ha passat res...

Arriba un home borratxo a casa i la seua dona li diu:

-Pep, tu a mi “m'enterraràs”!

-Sí, home, estic jo ara per a posar-me a fer forats.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Il·lusió Òptica

Una il·lusió òptica és qualsevol il·lusió del sentit de la vista, que ens porta a percebre la realitat erròniament. Poden ser de caràcter fisiològic o cognitiu (com la variació en la grandària aparent de la lluna, que pareix més xicoteta quan està sobre nosaltres i més gran quan la veiem prop de l'horitzó).

No estan sotmesos a la voluntat i poden variar entre una persona i una altra, depenent de factors com: agudesa visual, campimetria, daltonisme, astigmatisme i altres.

Entendre aquests fenòmens és útil per a compondre les limitacions del sentit visual de l'ésser humà i la possibilitat de distorsió, ja sigui quant a la forma, el color, la dimensió i la perspectiva de qui observa.

Molts artistes han aprofitat les il·lusions òptiques per a donar a les seues obres un aspecte màgic, de profunditat, d'ambigüitat i contrastos.

Al cinema també es produeix una il·lusió òptica, ja que una pel·lícula consisteix en una sèrie de fotogrames, que al ser projectats, fan la sensació de moviment aparent. Els efectes especials de pel·lícules, també es basen en il·lusions òptiques.

Algunes il·lusions òptiques són: Il·lusió de la quadricula, miratge, holograma, estereograma, l'habitació d'Ames, escala de Ponrose.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

William Shakespeare

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 23 d'abril de 1564 – 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià) va ser un dramaturg, poeta i actor anglès.

Les obres de Shakespeare han estat traduïdes a les principals llengües i les seues obres dramàtiques continuaren representant-se per tot el món. A més, moltes cites i neologismes de les seues obres han passat a formar part de l'ús quotidià, tant en l'anglès com en altres llengües.

Amb el pas del temps, s'ha especulat molt sobre la seua vida, qüestionant la seua sexualitat, la seua afiliació religiosa, i àdhuc, l'autoria de les seus obres.

Els seus pares, John Shakespeare i Mary Arden van tenir huit fills dels quals Shakespeare n'era el tercer i el primer home de la família. John Shakespeare era comerciant de llanes, pells i guants, a més de corredor de finques i posteriorment administrador de l'Ajuntament.

William assistí durant sis mesos a l'escola primària i, a partir dels deu anys, a l'escola secundària en la qual li ensenyaren autors llatins. Més tard, la seua família va tenir un declivi econòmic, per la qual cosa Shakespeare no va poder cursar estudis universitaris. En 1582, a l'edat de 18 anys es va casar amb Anne Hathaway de 26 anys, amb qui va tenir un fill i dos bessons.

Al 1587 Shakespeare va començar a treballar a Londres com a actor de teatre. La seva primera obra literària va ser un poema eròtic titular Venus i Adonis, que data de 1593. Aviat va arribar la pesta i els teatres es van haver de tancar durant prop de dos anys. Amb la reobertura dels teatres, el 1594, Shakespeare s'associa a la companyia de Lord Chamberlain, cosí de la reina. A partir d'aquest moment, Shakespeare obtindrà tot un seguit d'èxits, que els seus contemporanis de major nivell cultural van rebutjar per considerar el teatre un vulgar entreteniment.

El 20 d'octubre de 1596 va comprar un títol nobiliari per al seu pare i el 4 de maig de 1597 va comprar una casa a Stratford. El 25 d'abril va ser enterrat a l'esglèsia de Stratford.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Albert Einstein

Albert Einstein (14 de març del 1879 – 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc. És el científic més conegut i important del segle XX. Einstein va nàixer a Ulm (Baden-Württemberg) Va créixer a Munic i més tard a Itàlia. Encara que arribaria a ser un dels més importants científics físics teòrics, un mestre li va dir a son pare: “Mai farà res de profit”. Interessat en les matemàtiques als 12 anys, als 15 es va sentir atret per l'àlgebra i la geometria i finalment pel càlcul infinitesimal. Tot i haver-se graduat a l'Escola Politècnica Federal de Zuric l'any 1900 com a professor de matemàtiques i física, no va poder obtenir una plaça a la universitat. En l'any 1896 renuncià a la seua ciutadania alemanya per mudar-se a Suïssa en 1901. En 1895 als 16 anys escriu el seu primer assaig científic: Sobre la investigació de l'estat de l'èter en un camp magnètic. Seguí la formació superior a Suïssa, a l'ETHZ. Es va doctorar en 1905; iniciant llavors els seus primer estudis teòrics en tres articles, al primer explica els efectes fotoelèctrics, el segon introdueix la teoria de la relativitat restringida i al darrer hi explica el moviment brownià. Va tornar a Alemanya i s'establí a Berlín. Els seus orígens jueus, irritaven als nacionalistes alemanys, llavors es va mudar a Estats Units. Albert Einstein morí a Princeton, estat nord-americà el 18 d'abril de 1955.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Endevinalles

1.Un home està al principi d'un llarg passadís que té tres interruptors, al final hi ha una habitació amb una porta tancada. Un d'aquests interruptors encén la llum d'aquesta habitació, que està inicialment apagada. Com va fer per a conèixer quin interruptor encén la llum de l'habitació recorrent una sola vegada el trajecte del passadís? (Pista: L'home té una llanterna)

Solució: Al principi del passadís hi ha tres interruptors: A, B i C, el nostre personatge prem l'interruptor A, espera 10 minuts, apaga, prem el B i travessa el passadís. Al obrir la porta es pot trobar amb tres situacions: Si la llum està apagada i la bombeta està calenta serà l'A. Si la llum està encesa serà el B, i si està apagada i la bombeta està freda es el C.

2.En una taula hi ha tres barrets negres i dos blancs. Tres senyors en fila índia es posen un barret a l'atzar cadascun i sense mirar el color. Se li pregunta al tercer de la fila, que pot veure el color del barret del segon i primer, si pot dir el color del seu barret, respon negativament. Se li pregunta al segon, que veu solament el barret del primer, i tampoc pot respondre a la pregunta. Per últim el primer de la fila que no veu cap barret respon encertadament de quin color és el barret que tenia posat. Quin és aquest color i com és la lògica que utilitza per saber-lo?

Solució: L'últim de la fila pot veure el color del barret del seus companys, si no pot saber com és el color del seu és perquè els altres dos no són blancs, pel que o són els dos negres o és un de cada color. El segon de la fila pot veure el color del barret del primer i ja ha deduït el que va pensar el tercer, si tampoc respon a la pregunta és perquè veu que el color del primer és negre, si fos blanc sabria que el seu és negre. El primer per aquest mateix plantejament deduix que el seu barret es negre.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Endevinalles

Un ós camina 10 km cap al sud, 10 km cap a l'est i 10 cap al nord, tornant al punt del que se'n va anar. De quin color es l'ós?

Resposta: Blanc, es un ós polar. En qualsevol d'aquests casos estarem en el pol Nord, perquè és l'únic lloc on es compleix la condició de fer un un triangle i tornar al mateix punt d'eixida.

Un presoner està tancat en una cel·la que té dos portes, una condueix a la mort i l'altra a la llibertat. Cada porta està custodiada per un vigilant, el presoner sap que un d'ells sempre diu la veritat i l'altre sempre menteix. Per triar la porta per la qual passar solament li pot fer una pregunta a un dels vigilants. Com pot salvar-se?

Resposta: La pregunta seria: si jo li pregunte a l'altre guardià que per quina porta he d'eixir, que em contestar.

D'aquesta manera podria preguntar a qualsevol dels dos i triar la porta contrària a la que ells l'indiquen.

Andrea Jordà Pastor, 2 ESO

Acudits

Quin és el cotxe que porta Santa Claus?

-Un “Renó”.

Un amic, una mica ase, li pregunta al seu company:

-Escolta, si un avió es pega foc, per on eixiré?

-Per les notícies, per les notícies...

Quin és el súmmum d'un obrer?

-Tenir un fill més sord que una tàpia.

-Mare, mare, en el col·legi em diuen detergent en pols!

-No et preocupes Ariel.

Que han demanat pels reis els nebots de Michael Jackson?

-Un “tio vivo”.

Andrea Jordà Pastor, 2 ESO