El terratrèmol de Llorca

El terratrèmol de Llorca de 2011 va sacsejar la Regió de Múrcia —especialment Llorca i Totana— a les 18:47 (hora local) del dia 11 de maig del 2011i va deixar nou morts, entre els quals un menor i dues embarassades, i 293 ferits, dos dels quals en estat molt greu. La magnitud del terratrèmol va ser de 5,1 graus en l'escala sismològica de magnitud de moment i va ser precedit per un altre de 4,5 graus. La nit posterior al terratrèmol més de 30.000 persones van dormir al recinte firal de la ciutat davant la por a les rèpliques; se'n van produir unes trenta, la més forta de 4 graus el vespre del mateix dia 11.

El fet que es produís en una de les zones més sísmiques de la Península Ibèrica, la profunditat de l'hipocentre i el tipus de sòl, van fer que fos més destructiu i que s'arribés a a notar a ciutats com Cartagena, Águilas, Múrcia, Mazarrón, Albacete i, fins i tot, a Madrid i Andalusia. Uns 3.000 persones van assistir al funeral multitudinari per les víctimes del terratrèmol.

El Govern espanyol, en plena campanya per les eleccions municipals, va convocar un gabinet de crisi al Ministeri de Fomen dirigit per Fernando Puig de la Bellacasa, per analitzar i seguir el sisme de Múrcia. A més a més, el vicepresident del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, la ministra de Defensa, Carme Chacón, i el líder de l'oposició al Parlament, Mariano Rajoy, es van desplaçar al lloc dels fets el dia després de la catàstrofe, dia en que es van suspendre els actes públics de campanya. El president del Govern, Jose Luís Rodríguez Zapatero, va visitar la zona dos dies després, el 13 de maig.

El terratrèmol de Llorca del 2011 va ser el sisme amb epicentre a Espanya més greu des del de 1956 a Albolote, que va deixar 11 morts.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland [ˈdɔʏ̯tʃland]) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland [ˈbʊndəsʁepʊˌbliːk ˈdɔʏ̯tʃland]).

Limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa, i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. Durant la major part de la seva història, Alemanya va ser un terme geogràfic utilitzat per designar una àrea ocupada per diversos estats. Es va convertir en un estat unit durant 74 anys (1871-1945), però va ser dividit al terme de la Segona Guerra Mundial en la República Federal d'Alemanya (RFA —BRD—, coneguda com a Alemanya Occidental) i la República Democràtica d'Alemanya (RDA —DDR—, coneguda com a Alemanya Oriental). El 3 d'octubre del 1990, la RDA i la RFA es reunificaren, de manera que Alemanya va tornar a ser una nació unida. Berlín n'és la capital i la ciutat més important. També passen del milió d'habitants les ciutats d'Hambug i Munic.

La República Federal d'Alemanya en l'actualitat és una potència econòmica, membre de les Nacions Unides, l'OTAN, i del Grup dels vuit. Alemanya és la tercera economia més gran en termes del producte interior brut nominal, i l'exportador més gran i el segon importador més gran de béns.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Acudits

-Doctor, doctor, que la meua dona és a punt de parir...

-Es el seu primer fill?

-No, sóc el seu marit.

Un home va ben torrat. Un amic l'acompanya a casa i li diu:

-No tens por de que la teua dona s'enfade quan entres així?

-No, al contrari. S'ho pren tan bé, que fins i tot juguem!

-Jugueu? A que?

-A l'exorcista: ella em sermoneja i jo acabe vomitant.

Una rata-pinyada es creua amb un altra tota plena de sang.

-Com has aconseguit tanta sang?

-Veus aquella paret d'allà?

-Sí, la veig.

-Doncs jo la veig veure a temps.

Quina es la cuitat amb la terra menys productiva del món?

-El vaticà, per què sols ha donat 28 papes.

Una cuidadora de nens que torna de passejar el xiquet. La mare li crida:

-Què has fet? Aquest xiquet no és el meu!

-Dona, ja ho va dit vosté, si el xiquet s'embruta, canvia'l.

-Quin es el cotxe que porta Santa Claus?

-Un Renol.

Una mestra nova, tracta d'aplicar els seus cursos de psicologia. Comença la seua classe dient:

-Tot aquell que crega que és estúpid que es pose de peu.

Després de uns segons de silenci, Jaimito es posa de peu.

La mestra li pregunta:

-Jaimito, creus que ets estúpid?

-No, senyoreta...però em dóna pena veure-la parà soletes...

-Jaimito, cita'm un exemple d'injustícia.

-Sòcrates, per dir: solament sé, que no sé res, va passar a la posterita; en canvi jo li vaig dir a vosté això mateix l'any passat i em va tocar repetir curs.

Arriba una xica esvelta, molt guapa i atractiva a un bar i s'assenta.

Un xic li pregunta;

-Escolta, senyoreta, vostè es diu Google?

-No, perquè?

-Perquè tens tot el que busque.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Lògica

En general, la lògica (terme que prové del grec clàssic λόγος logos; i que significava paraula, pensament, idea, argument, explicació, raó o principi) és l'estudi dels sistemes de raonament que un ésser racional podria utilitzar per raonar. La lògica s'ocupa de determinar quines formes d'inferència i de demostració són vàlides i quines no, i per tal de fer-ho la noció central que estudia és la conseqüència lògica.

Com a ciència formal, la lògica estudia i classifica l'estructura de les proposicions i els arguments, tant a través de l'estudi de sistemes formals d'inferència com a través de l'estudi directe del raonament en llenguatge natural.

Els temes involucrats en aquests estudis inclouen les fal·làcies, les paradoxes, la inducció, la causualitat, el raonament amb probabilitat, el raonament amb vaguetat i imprecisió, entre d'altes.

Alguns exemples:

Fal·làcies: Una fal·làcia lògica és un error de raonament en una argumentació, que resulta independent de la veritat de les premisses. En sentit estricte, una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent. Per accident, o a voluntat, les fal·làcies exploten reaccions emocionals en l’audiència o l’interlocutor (p ex apel·lació a l'emoció) o s’en aprofiten de les relacions socials entre la gent (p ex apel·lació a l'autoritat) L’argumentació falaç és freqüentment estructurada emprant patrons retòrics que ofusquen l’argument lògic, fent les fal·làcies més difícils de diagnosticar.

Paradoxes: Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú. La paraula ve de "para", contrari, desviat, i "doxa", opinió. A vegades s'aplica el terme a situacions d'incoherència o simplement sorprenents. Tot i que en principi es refereixen a mecanismes de la lògica, es troben paradoxes en gairebé qualsevol branca de la ciència. A més a més, és un recurs de la literatura per aprofundir en el missatge dels textos.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Endevinalla

eTenim cinc cases de cinc colors diferents i en cadascuna d'elles viu una persona d'una nacionalitat diferent. Cascun dels amos beu una beguda diferent, fuma una marca de cigarrets diferent i té una mascota diferent.

Tenim les següents claus:

-El britànic viu en la casa vermella.

-El suec té un gos

-El danès pren te.

-La casa verda està a l'esquerra de la casa blanca.

-L'amo de la casa verda pren cafè.

-La persona que fuma “Pall Mall” té un ocell.

-L'amo de la casa groga fuma “Dunhill”.

-El que viu en la casa del centre pren llet.

-El noruec viu en la primera casa.

-La persona que fuma “Brends” viu al costat de la que té un gat.

-La persona que té un cavall viu al costat de la que fuma “Dunhill”.

-El que fuma “Bluemasters” beu cervesa.

-L'alemany fuma “Prince”.

-El noruec viu al costat de la casa blava.

-El que fuma “Brends” té un veí que pren aigua.

I per últim la pregunta:

Qui és l'amo del peixet?

Casa Mascota Marca Beguda Posició

Britànic Vermella Ocell Pall Mall Llet Casa 3

Suec Blanca Gos Bluemasters Cervesa Casa 5

Danès Blava Cavall Brends Té Casa 2

Noruec Groga Gat Dunhill Aigua Casa 1

Alemany Verda Peixet Prince Cafè Casa 4

Solució: L'alemany es l'amo del peixet.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Energia Solar

L'energia solar és l'energia que prové del Sol en ones electromagnètiques. La utilització d'aquesta energia per a finalitats humanes és renovable, ja que l'energia rebuda del Sol no minva pel fet d'utilitzar-la.

La radiació té un valor de potència que varia segons el moment del dia, les condicions atmosfèriques que l'esmorteixen i la latitud. Es pot assumir que en bones condicions d'irradiació el valor es superior als 1000 W/m2 a nivell de superfície terrestre.

La radiació és aprofitable en els seus components directament i difosa, o bé en la suma d'ambdues. La radiació directa és la que arriba directament del focus solar, sense reflexions o refraccions intermitges. La difosa és aquella que està present a l'atmosfera gràcies als múltiples fenòmens de reflexió i refracció solar dels núvols, la resta d'elements atmosfèrics i terrestres. La radiació directa és direccional i pot reflectir-se i concentrar-se, mentre que la difosa no, ja que és omnidireccional.

Es pot diferenciar en l'energia fotovoltaica i l'energia solar tèrmica. L'energia solar tèrmica es pot aprofitar convertint-la en electricitat o utilitzant-la sense transformació prèvia. L'energia fotovoltaica ha suposat un gran negoci per a molts inversors i avui en dia, algunes cases ja s'han dotat de plaques per no dependre de la xarxa elèctrica. L'avantatge de l'energia fotovoltaica és que no necessita una gran instal·lació per una bona eficiència en la producció d'electricitat.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO

Acudits

Arriba una xica esvelta, molt atractiva i guapa a un bar, s'assenta. Un xic, li pregunta:

-Escolte, senyoreta, a vostè li diuen Google?

-No, per què?

-Perquè té tot el que busque.

En un examen, el professor diu a un alumne que no ha sabut respondre a cap pregunta que li han fet:

-Et faré una pregunta, si la saps contestar t'aprovaré. Quants pèls hi han en la cua d'un cavall?

-Trenta mil cinc-cents vuitanta-tres.

-I com ho sap?

-Perdone professor, però això ja és una altra pregunta.

Un xiquet va al zoològic amb la seua mare i li diu:

-Per què no em compres un animal, mare?

-No sabríem com alimentar-lo.

-Aleshores, compra'm un d'aquests que estan ficats a la gàbia amb un rètol que diu: “prohibit donar de menjar als animals.”

-Pare, m'he passat l'agulla del tocadiscos i no m'ha passat res, i no m'ha passat res, i no m'ha passat res, i no m'ha passat res...

Arriba un home borratxo a casa i la seua dona li diu:

-Pep, tu a mi “m'enterraràs”!

-Sí, home, estic jo ara per a posar-me a fer forats.

Andrea Jordà Pastor, 2n ESO